<< Jo diria que el nostre sistema sanitari seria l’ideal>>

BARCELONA. – El conseller de la Generalitat Boi Ruiz ha anunciat en la darrera setmana retallades en el departament de salut. Aquesta mesura provocarà un augment en el temps d’espera per a ser operat i una reducció del planter sanitari. Francesc Sancho i Serena, secretari d’estratègia i coordinació al departament de salut i llicenciat en medicina per la UB, analitza les mesures que ha proposat el govern.

Pregunta.- Quin és el seu càrrec actual? Quina ha estat la seva trajectòria per arribar-hi?

Resposta.- Sóc el Secretari d’estratègia i coordinació al departament de salut, que és un càrrec eminentment polític, però també amb un contingut tècnic, per tal d’aconseguir que les polítiques que decideix el departament tinguin una aplicació efectiva tant al territori com als centres i en els professionals de la salut. Per tant, consisteix principalment en què allò que es decideix en el Parlament tiri endavant. Pel que fa la meva trajectòria professional bàsicament es centra en l’Ampolla. Vaig començar a fer política per reivindicar el aquest poble ja que no teníem ni serveis, ni aigua potable ni tampoc certs aspectes que donen a una població una certa qualitat de vida. M’hi vaig implicar, entre altres coses, perquè era el metge i a partir d’aquí vaig acabar sent alcalde de l’Ampolla. A partir d’aquest punt, vaig passar a ser delegat del govern a les terres de l’Ebre, posteriorment vaig acabar de diputat dels temes de salut de CiU en aquesta casa que estem ara i finalment he acabat al departament de salut.

P.- Com veu les mesures del govern proposades per combatre la crisi econòmica?

R.- Jo formo part d’aquest govern i com a tal les veig bé. La crisi, però, és molt profunda i no la hem inventat nosaltres. De fet, el govern no fa res diferent del que fa qualsevol família afectada per la crisi, que és principalment calcular quins ingressos té i quant pot gastar. Creiem que en l’actualitat continuar fent deute és una irresponsabilitat molt important. Es parla de retallades, però, en canvi, jo parlaria de contenció de despesa. Per exemple, en el cas de la salut no rebaixem el pressupost sinó el que evitem és fer més deute. Als darrers anys s’havia instaurat una costum que es basava en pressupostar 9.000 i gastar-ne 10.000. El que comportava molt deute. Nosaltres, en canvi el que volem és respectar el pressupost: si és de 9.000, serà 9.000. Però no es pot considerar retallades sinó un ajust pressupostari. D’altra banda, també hem de tornar el que devem. Aquí sí que hi ha un exercici de rigor molt important, perquè si no ho fem els tipus d’interès ens acabaran menjant i la Unió Europea ens demana precisament que baixem el nivell d’endeutament que té el nostre país. Aquesta és, doncs, la situació i qualsevol família ho veuria igual que nosaltres. Estem intentant renunciar a allò que és més superflu. És a dir, ni a l’ànima ni al cos de la sanitat, però sí a la vestimenta: despeses dels càrrecs, despeses de protocol, despeses de publicitat, despeses en infraestructures que no sabem si podrem mantenir…

<<Estem intentant renunciar a allò que és més superflu. És a dir, ni a l’ànima ni al cos de la sanitat, però sí a la vestimenta>>

P.- Com afecten les retallades al seu departament?

R.- Ahir vam tenir una reunió amb tots els representant dels col·lectius mèdics i vam arribar a l’acord d’intentar, amb criteri clínic, de deixar de fer allò que no aporti realment salut a la ciutadania. Creiem, doncs, que és possible donar salut a la gent però, en canvi, potser no és possible pagar-li el desplaçament, la qual cosa no implica que no s’ofereixi el servei salut. D’aquesta manera, s’ha anat imposant amb el temps una sèrie de despeses que no són assumibles i és el que volem analitzar amb el suport dels metges i del personal clínic.

P.- S’ha parlat molt d’introduir el copagament al sistema sanitari. Vostè, com a secretari d’estratègia i coordinació de la conselleria de sanitat, ens podria explicar en què es basa aquest sistema? Què en opina?

R.- De fet, de copagament al nostre país ja n’hi ha. És un copagament que tots tenim assumit i que ningú discuteix. Es tracta, doncs, del tant per cent que paguem dels medicaments, exceptuant el cas dels pensionistes L’altra punt, que es troba actualment en discussió, és si aquest copagament s’ha d’introduir en altres conceptes de salut, com per exemple les urgències. Nosaltres criem que pot arribar a ser molt útil ja que podria ajudar a regular la demanda, és a dir, que els ciutadans no utilitzin tant freqüentment aquell servei. Però d’altra banda, també som conscients que amb la crisi, no és el moment ni de discutir-ho ni d’aplicar-ho perquè hi ha molta gent a l’atur i famílies sense gaires d’ingressos.

P.- El pla de xoc per reduir el dèficit de la sanitat pública catalana preveu que el malalt hagi d’esperar més per ser visitat per l’especialista i per operacions considerades no urgents, també frenarà la construcció de nous hospitals i farà que els pacients” s’hagin de desplaçar una mica més”, segons Boi Ruiz, conseller de sanitat, no creu que aquestes mesures poden posar en perill l’estat del benestar?

R.- No, ja que la situació actual és la que realment posa en perill l’Estat de Benestar. Si el sistema cada any produeix un deute i està hipotecat, és precisament aquesta hipoteca la que el posa en perill. Un altre fet és que nosaltres volem tornar als pressupostos del 2005 o 2006, on l’Estat del Benestar no estava en perill, perquè creiem que no es poden mantenir els del 2010. El que no podem fer, doncs, és seguir el model dels darrers anys ja que s’ha gastat més del que teníem i a més s’ha gastat amb alegria no només en salut sinó en tot. Tothom ha vist el que va passar amb la bombolla immobiliària i tots veiem el que està passant amb els sectors econòmics que han gastat més del que ingressaven. La solució davant d’això és, doncs, reajustar-se. Nosaltres creiem que la millor manera és no construint nous hospitals mentre que els existents m no s’utilitzin al 100%. Per tant, no volem fer passos enrere, sinó simplement usar amb màxima eficiència el que ja tenim.

P.- El secretari general de la CCOO, Joan Carles Gallego, va afirmar que aquestes retallades “destruiran 16.000 llocs de treball a la Generalitat, com creu que afectarà al camp de la sanitat?

R.- Personalment, l’afirmació que fa el Secretari General de CCOO em sembla com a mínim molt exagerada. No entenc com fa el càlcul però en tot cas nosaltres no pretenem destruir cap lloc de treball, exceptuant els que considerem com a càrrecs de confiança perquè creiem que tal com estar el país no són necessaris. De fet, en traurem uns quants començant per aproximadament uns 90 del nostre departament. En un hospital no calen quatre gestors, un director i 14 vocals amb grans sous perquè a cap empresa privada s’acceptaria. Amb un gestor, doncs, en tindríem prou. La situació actual es podria comparar, en canvi, a una mena de ceba on s’han afegit capes i capes de persones mentre que l’únic indispensable és el nucli. Tot el demés, sobra.

<<La situació actual es podria comparar, en canvi, a una mena de ceba on s’han afegit capes i capes de persones mentre que l’únic indispensable és el nucli. Tot el demés, sobra>>

P.- I per finalitzar quin creu que seria el model sanitari ideal, és a dir, al qual s’intenta aspirar a Catalunya?

R.- Jo diria que el nostre sistema sanitari seria l’ideal. Conec molts nivells sanitaris i puc assegurar que són pocs els que es poden equiparar als resultats del català. Estem considerats un dels millors sistemes sanitaris del món, concretament, Catalunya es troba entre els 10 primers. A més, cal tenir en compte, que d’entre els 10, som un dels països amb una despesa per càpita més baixa, és a dir, donem molt de servei amb molta qualitat, però amb una despesa per càpita per sota d’altres països que també donen els mateixos serveis de qualitat, però amb una despesa molt més elevada.

Judith Díaz, 12 de març de 2011

-En col·laboració amb:

Mireia Curto
Alejandra Llambés

Advertisements